Lamissió Llançament i trajectòria. La Voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral, en un coet llançador Titan IIIE-Centaur.A diferència de la seva companya, llançada 16 dies després, la Voyager 2 va adoptar una trajectòria diferent en la seva trobada amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tità, però adoptant un major impuls
Gairebéun any després, l'agost de 1981, la Voyager 2 va continuar l'estudi del sistema de Saturn. Més imatges en primer pla de les llunes de Saturn van ser adquirides, així com l'evidència dels canvis en els anells. La Voyager 2 va explorar l'atmosfera superior de Saturn, amb el seu radar, per mesurar perfils de temperatura i densitat.
ElTelescopi Espacial James Webb ens torna a dur imatges espectaculars. Aquesta vegada es tracta dels anells d’Urà, un dels planetes més llunyans del Sistema Solar, que gràcies al nou observatori del cosmos podem veure amb una resolució sense precedents.No només això sinó que, a més, el James Webb també ens mostra ELSSATÈL·LITS DE SATURN. De Saturn l'Anuari de l'Observatori Astronòmic de Madrid en dóna una llista de 18 satèl·lits. N'hi ha que estan ficats entremig dels anells i que en certa manera guien els anells més estrets amb la seva atracció anomenats per això satèl·lits pastors, i després n'hi ha d'altres que són coorbitals, o sigui
Elsplanetes que tenen anells són els quatre més grans, formats per gasos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els anells, més visibles només a Saturn, es troben a la regió de l'equador, és a dir, la línia que forma un angle de 90 graus amb l'eix de rotació del planeta.
ELSANELLS DE SATURN. UNA PEREGRINACIÓ ANGLESA, SEBALD, WINFRIED GEORG, 25,00€. Feia estona que havia deixat enrere els pescadors de la platja quan, a primera
Estracta del segon en grandària. La seva principal característica són els seus anells, encara que realment, tots els gegants posseeixen un sistema d’anells, però els de Saturn, són els únics visibles amb un telescopi, ja que es troben formats majoritàriament per gel que reflecteix la llum del Sol. És també el planeta més “ovalat”
dkQrcG.
  • itts43bnyq.pages.dev/63
  • itts43bnyq.pages.dev/172
  • itts43bnyq.pages.dev/373
  • itts43bnyq.pages.dev/359
  • itts43bnyq.pages.dev/147
  • itts43bnyq.pages.dev/309
  • itts43bnyq.pages.dev/92
  • itts43bnyq.pages.dev/4
  • itts43bnyq.pages.dev/236

    • els anells de saturn sebald